Castellfort, d'origen romà, va ser fortificada pels àrabs rebent el nom de Galintort. Va ser l'últim baluard de la comarca conquistat pels cristians, l'1 d'agost de 1237, Balasc d'Alagó va aconseguir la seua rendició per bloqueig després d'alguns dies d'assetjament. Va ser llavors quan el conquistador va concedir als habitants de Galintort la Carta de Poblament, document en què es consignen els drets i les obligacions que tindrien. A partir de l'any 1264, la vila estaria lligada al Castell de Morella. En 1361, Galintort va ser rehabilitat i fortificat per Pere IV El Cerimoniós. En 1410 i després de la mort del rei Martí L'Humà, esclata una guerra civil en el Mestrat, tots els pobles buscaven la independència de Morella, en esta guerra Castellfort va jugar un paper molt important a causa de les seues característiques orogràfiques i als seus cinc portals ben protegits. Encara haurien d'esperar quasi tres segles, va ser en 1691, quan Castellfort, com la resta de les aldees, van aconseguir la tan anhelada independència de Morella. La Guerra de Successió (1700-1713), va ser especialment dura en estes terres. La resta del segle es va caracteritzar per la pau i la prosperitat, fins a la Guerra de la Independència, en la que els francesos, amos de Morella, no van cessar de demanar diners, menjar, llenya, etc. També va patir amb duresa les tres guerres carlistes, a pesar d'això, Castellfort va aconseguir en estes dates el seu màxim demogràfic, 1530 habitants. Durant l'última campanya, Francisca Guarch Folch va lluitar vestida d'home i com a voluntari, en les files del Pretendent, la qual cosa li va valdre ser immortaliltzada com “L'Heroïna de Castellfort”.